Estructures

Sota la morbidesa del que serien tres capes d’entapissats, tres capes d’història que havien possibilitat l’ús i existència per insistència a aquesta parella de butaques (última fotografia presa el 2016, quan les vaig adquirir), intuïa una suggerent estructura de formes sinuoses.

Un cop nues, em van agradar més del que havia imaginat en un primer moment.

Si no recordo malament, diria que va ser Òscar Tusquets qui, en un dels seus llibres, relatava que va ser gràcies a Correa i Milà que va aprendre que hi havia formes d’elegància i bellesa més enllà dels mobles de potes bambi i tapisseries de tovallola tan comuns als anys cinquanta. Aquesta parella de seients pertanyien sens dubte a la tipologia de mobles a la que ell es referia.

Em va semblar temptador provar un equilibri entre allò que havien estat i la sinceritat de materials i processos propis d’altres moments o formes d’entendre el mobiliari.

Gràcies a un artesà d’ànima, Rafael Celada, que aconsegueix resoldre gairebé qualsevol repte que es proposa, en un domini inesgotable de la paciència (per a mi inconcebible), segurament també com aquestes butaques, herència d’un altre temps, vam poder generar aquest trenat que permetia tornar a donar ús als seients, deixant a la vista totes les formes que s’havien concebut per dimensionar capes exteriors que inevitablement les suavitzaven o sobredimensionaven, diferenciant clarament els elements: respatller, seient i reposabraços.

Fotografies del resultat: Passeu passeu

Any: 2019